John Cage

John Cage es considera una de les figures més representatives de la música contemporània. No tan sols se’l coneix per la seva música, sinó que una part molt important, podríem dir imprescindible de l’obra de Cage és la filosofia que romana a cadascuna de les seves obres.
Cage va néixer a Estats Units l’any 1912. Estudià a Los Angeles i més tard va anar a la Universitat de Pomona a Claremonte. Va començar a viatjar per Europa i va dedicar-se a estudiar Art, Música, Arquitectura, Poesia, Pintura... podríem considerar que va tenir uns estudis molt polifacètics dins el camp de les arts. Pel que fa a la música, Cage va tenir una educació molt formal , clàssica i estrica, i curiosament en la seva obra personal ell va optar ben bé pel contrari. Considerava que l’art havia d’obrir-se al món, innovar i trencar amb les barreres de lo establert i correcte. Deixar de voler fabricar sobre els gustos de l’espectador i valorar més la part creativa en la qual el públic podia tenir un paper molt important.

Una frase de John Cage que ens podria ajudar una mica més a entendre la seva obra: “La música que prefiero, incluso más que la mía, es la que escuchamos cuando estamos en silencio.” (J. Cage).
Cage treballava molt sobre els sons no intencionats, aquells que es produïen sense haver estat elaborats prèviament (com normalment passa amb la música, és creen unes partitures per a ser interpretades) sinó que ell experimentava amb sons que es produïen en aquell mateix moment.
Això ho podem veure molt clarament en una de les seves obres: L’anarquia del silenci, també coneguda com 4’33. Aquesta obra consisteix en una partitura de 4 minuts i 33 segons de silenci.
Una altre obra de Cage és la del piano preparat. Aquesta peça consisteix en la preparació prèvia d’un piano introduint-li objectes a les cordes ( claus, caragols, gomes..) deformant així el seu so i creant el naixement de sons nous en un instrument clàssic.
Un altre de les inquietuds de Cage va ser la creació de la música a parit de l’Atzar, a partir del llibre xinès I ching deixant que fos fruit de l’atzar, el tempo, l’escala, el to... tot era triat a partir de l’atzar ajudant-se d’aquest llibre.

Cal destacar també de Cage que també va experimentar molt amb la música electrònica, podríem dir que va ser un dels seus creadors.

Cage va ser seguidor de molts però també molt criticat i incomprès en la seva època, molts no entenien la seva innovació, la trencada amb els esquemes de la música clàssica fins a les hores. A hores d’ara encara hi ha gent que no entén Cage...
Hem de veure que darrere d’aquesta persona i darrere de cadascuna de les seves obres hi ha una filosofia molt gran, i les sensacions i provocacions que volia les va aconseguir, es va arriscar a tirar tot això endavant fins al final i fer un creació pròpia molt rellevant.