Petit fracment del Redactat del Projecte que hem entregat avuí al Comisari de l'exposició Manel Clot:
Idea desenvolupada: Quan ens plantegen la possibilitat de participar en el projecte de Turbingeneration comencen a tenir lloc un gran ventall infinit d’ idees. Aquestes, comencen normalment sent una imatge o una inquietud a expressar, però al llarg del temps tot això agafa altres dimensions i sovint passen per un procés de canvis.
Moltes de les propostes es converteixen en pensaments passatgers que hem rebutjat per alguna cosa que ens sembla més eficient o interessant, i son oblidades.
Amb aquest projecte volem donar valor a tots aquests primers pensaments que són un primer pas molt important per a evolucionar i anar avançant.
Totes aquestes idees pròpies de les dues membres del grup i de tota la gent que participa en aquest projecte, seran escrites en teles blanques i esteses en un estenedor simulant roba.
Les teles seran tractades com a roba amb un seguit d’intervencions, es recollirà i es doblegarà, es rentarà, etc.
lunes, 26 de abril de 2010
Fellini El circ de les ilusions
El passat 16 d’Abril vam anar al caixa forum a veure una exposició.
Primerament abans d’entrar no sabíem el que veníem a veure, i recordo que a la façana de l’antiga fàbrica hi havia un cartell penjat d’una exposició que tenia lloc aquells dies, que com a títol posava: “ Fellini, el circ de les il•lusions” i vaig pensar que tan de bo fos aquella la exposició que anàvem a veure. I quina sort que vaig tenir!
Federico Fellini hem va semblar una persona molt interessant i amb una mirada molt curiosa i crítica de la vida, amb les idees clares. Vaig poder comprovar que tota la fama que tenia dins del món del cinema mundialment reconegut se l’havia ven guanyada.
A Fellini el podríem definir com a un cineasta a qui agrada deconstruir per a tornar a construir la trama. Abans de dedicar-se plenament al cinema ( crec que mai podríem dir plenament perquè la seva mirada sempre ha anat més enllà) ell havia tocat temes diversos sobretot el dibuix especialment la caricatura i el cómic amb una gran estima cap als súper herois que mes tard intruiria el tema el alguna de les seves pel•lícules. També havia treballat amb la música.
Fellini es nodria constantment del món que l’envoltava s’apropiava de les notícies i les introduïa en les seves pel•lícules creat així les escenes més famoses del cinema, com per exemple la imatge de Dèu en helicòpter o de Anita Ekberg banyant-se a la Fontana di Trevi el la Dolce Vita, una de les seves pel•lícules més conegudes.
Vull destacar sobre tot les ganes que m’ha portat aquesta exposició per a veure cinema dels anys 60, sobretot tinc pendent els films de Fellini: La Dolce Vita, Ocho i medio i Amarcour.
Penso que amb el cinema és pot aprendre molta història i que és un art molt complet i enriquidor.
Primerament abans d’entrar no sabíem el que veníem a veure, i recordo que a la façana de l’antiga fàbrica hi havia un cartell penjat d’una exposició que tenia lloc aquells dies, que com a títol posava: “ Fellini, el circ de les il•lusions” i vaig pensar que tan de bo fos aquella la exposició que anàvem a veure. I quina sort que vaig tenir!
Federico Fellini hem va semblar una persona molt interessant i amb una mirada molt curiosa i crítica de la vida, amb les idees clares. Vaig poder comprovar que tota la fama que tenia dins del món del cinema mundialment reconegut se l’havia ven guanyada.
A Fellini el podríem definir com a un cineasta a qui agrada deconstruir per a tornar a construir la trama. Abans de dedicar-se plenament al cinema ( crec que mai podríem dir plenament perquè la seva mirada sempre ha anat més enllà) ell havia tocat temes diversos sobretot el dibuix especialment la caricatura i el cómic amb una gran estima cap als súper herois que mes tard intruiria el tema el alguna de les seves pel•lícules. També havia treballat amb la música.
Fellini es nodria constantment del món que l’envoltava s’apropiava de les notícies i les introduïa en les seves pel•lícules creat així les escenes més famoses del cinema, com per exemple la imatge de Dèu en helicòpter o de Anita Ekberg banyant-se a la Fontana di Trevi el la Dolce Vita, una de les seves pel•lícules més conegudes.
Vull destacar sobre tot les ganes que m’ha portat aquesta exposició per a veure cinema dels anys 60, sobretot tinc pendent els films de Fellini: La Dolce Vita, Ocho i medio i Amarcour.
Penso que amb el cinema és pot aprendre molta història i que és un art molt complet i enriquidor.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
