Crítica: El Llac de les Mosques (Sol Picó) .

El llac de les mosques és el títol de l’últim espectacle de dansa contemporània de la Sol Picó. L’espectacle explicava una mica la història de la Blancaneus, de com sembla tot de maco quan va començar a viure al palau i com el pas del temps va canviant la manera de veure les coses, ara ja no es aquella nina maca…
L’espectacle simulava un concert de Rock on els 4 musics dalt d’escena entraven dintre del joc i no només tocaven sinó que també interpretaves i tenien un paper dins de l’obra. Quan normalment se sol separar músics i actors/ballarins.
Com ha espectadora se m’ha fet una mica estrany, hi havia moments en que pensava que no sabia el que estava veient, es perdia el fil de l’obra, d’altres en que m’agradava molt el que veía encara que no ho entengués i desprès ja vaig començar a interpretar-ho des de un punt de vista personal el que podia estar dient allò per a mi.
Penso que la tècnica era molt bona tot i que no entenc gaire de dansa contemporània però al estar el dia d’avanç a la màster class amb la Sol Picó i el Valentí vaig poder veure que es una cosa molt tècnica i a l’hora molt lliure d’interpretar. Tot i com ja he dit que la tècnica era molt bona (les puntes hem van deixar al•lucinada) la interpretació a l’hora de ballar era nul•la tan era si amb els moviments volien representar que era algo maco o s’estaven barallant. Aquest aspecte hem va deixar molt “a fora” del que passava a escena, no hem va ser emotiu.
Vull destacar la gran cohesió que penso que tenien els dos ballarins, es notava que hi havia hagut un treball previ molt important i s’entenien molt bé.
El que hem va semblar molt bona idea el final, la participació del públic i el missatge que hem va donar de com pot canviar la vida d’una persona que la seva dedicació es ballar, si es queda en estat paralític…