El matí que vam anar a veure Els mons de Coraline avans vem passar-nos per la botiga se Servei estació que ens havien recomanat les Annes. Quina passada de botiga!!! impresioant no se quantes plantes plenes de material que vulguis trobar!
Segur que moltes vegades t'has pregunat: i aixó on ho puc trobar?? doncs la resposta és a Servei Estació!
Me vist obligada a posar l'enllaç de la web per a tots aquells a qui pugui fer falta trobar una agulla en un paller! que no dubtin que ha servei estació ho podran trobar!
WEB SERVEI ESTACIÓ: http://www.serveiestacio.com/
martes, 23 de marzo de 2010
Rodney Graham exposa al MACBA
Aprofitant que estavem al MACBA amb el projecte de la Turbine Generetion, vam aprofitar per a fer una visita al museu i despres de donar-hi voltes i voltes a les obres de l'exposició de Graham vaig triar-ne una.
La obra que he triat tracta d'un quadre titulat: Alegoria de la Bojeria.
Vaig triar aquesta historia per tot el que em sudjeria, nomès mirant-al em venien mil historietes sobre el que passava allà. La descripció del cuadre seria una aproximació a aixó: En el cuadre podem veure un home llegint un llibre a sobre d'un caball sense potes i sense cap. Aquest home està assegut del rebés i té els ulls tancats, besteix un abric lluent amb els punys de felpa.
La sensació que tinc d'aquest cuadre és que aquest home està bisquest tot el que llegeig en el llibre com si fos un somni.
Roba fins per les orelles! (Tate Modern)
Ja fa un temps que hem començat a treballar sobre el projecte de la Tate Moderm, el famos museu de Nova York. Aquest projecta gira al voltant del tema "La Roba". Que és la roba? que es sudjereix quan parlem de roba? per que serveix i per a que fem servir la roba? es necesaria la roba? Aquest projecte ens ha sudjerit un mun de preguntes a tots els alumnes que hem estat implicats, hi ha fet que cadascun de nosaltrs construisim el nostre propi projecte al voltant de la roba.
El meu projecte:
Despres de carregar tota un motxilla de roba del meu armari, emportarme-la a l'escola i pasarmi dues hores investigants amb ella... que si ara me la poso allà on no toca, que si ara mi enfonso en la roba etc. Vaig notar que per a mi la roba creava incomoditat i limitacions, si uns pantalons son estrets o molt rigits, no podras estirar la cama enlaire per exeple.. així que he decidit tractar el meu projecte sobre aquestes incomoditats causades pel tipo de roba que portem.
Estar clar que una perosna uniformada, no se sentira igual que una persona que ha decidit bestir amb xandall.
Aixó és una miqueta del meu projecte.
El meu projecte:
Despres de carregar tota un motxilla de roba del meu armari, emportarme-la a l'escola i pasarmi dues hores investigants amb ella... que si ara me la poso allà on no toca, que si ara mi enfonso en la roba etc. Vaig notar que per a mi la roba creava incomoditat i limitacions, si uns pantalons son estrets o molt rigits, no podras estirar la cama enlaire per exeple.. així que he decidit tractar el meu projecte sobre aquestes incomoditats causades pel tipo de roba que portem.
Estar clar que una perosna uniformada, no se sentira igual que una persona que ha decidit bestir amb xandall.
Aixó és una miqueta del meu projecte.
martes, 16 de febrero de 2010
Projecte de guarderia
Divendres passat dia 5 de febrer va ser el dia que va tenir lloc l'acte que haviem estat preparant per a la guarderia "Cangur". Aquesta guarderia tancava les seves portes durant un temps per a construir una de nova.
A les 11 del matí va començar a arribar gent i més a la guarderia una mica de rebomori per als nens. Quan va estar tot preparat van sortir al patí tots vestits amb una samarreta blanca que els hi feia de vestit preparats per tacar-se.
Els escenics vem fer la nostra representació m'entres els nens s'ho miraven amb la boca oberta! I seguisamnt va començar la guerra de colors! vem acabar tots tacats de cap a peus de pintura!
Va ser un projecte molt enrrequidor tant com pels nens com per tots nosaltres. Vem poder recordar moltes coses de quan erem petits i mai millor dit, DISFRUTAR COM UNS NENS!
A les 11 del matí va començar a arribar gent i més a la guarderia una mica de rebomori per als nens. Quan va estar tot preparat van sortir al patí tots vestits amb una samarreta blanca que els hi feia de vestit preparats per tacar-se.
Els escenics vem fer la nostra representació m'entres els nens s'ho miraven amb la boca oberta! I seguisamnt va començar la guerra de colors! vem acabar tots tacats de cap a peus de pintura!
Va ser un projecte molt enrrequidor tant com pels nens com per tots nosaltres. Vem poder recordar moltes coses de quan erem petits i mai millor dit, DISFRUTAR COM UNS NENS!
jueves, 14 de enero de 2010
pàgines web
He triat dues pàgines webs, una que m'agradés i l'altre que no tan i les he analitzat.
M'agrada: www.lasombradelveinto.net
.Només entrar a la web et trobes amb una presentació molt dinàmica (no com altres que es fan pesades) d'una selecció de fotos molt adients.
.És una pàgina força senzilla i serios amb un fons negre i les lletres blanques que fa molt de contrast i s'aprecia molt bé la lectura.
.El que hem sembla més interesant és la forma de accedir als lincs, és un diseny molt original el fet d'organitzar-ho com una linia de parades de tren i cada estació pertany a un enllaç, això m'ha agradat molt, fins i tot potser ho utilitzo per a la meva web.
No m'agrada: www.imaginarium.es
. hem sembla una pàgina desendreçada i on costa de trobar les coses.
. Els enllaços més importants estan d¡un color massa fosc que passa desapercebut, i les seus desplegaments són atapeits, massa abundants i amb les lletres molt petites.
.Als marges de la pàgina hi ha massa publicitat que distreu
M'agrada: www.lasombradelveinto.net
.Només entrar a la web et trobes amb una presentació molt dinàmica (no com altres que es fan pesades) d'una selecció de fotos molt adients.
.És una pàgina força senzilla i serios amb un fons negre i les lletres blanques que fa molt de contrast i s'aprecia molt bé la lectura.
.El que hem sembla més interesant és la forma de accedir als lincs, és un diseny molt original el fet d'organitzar-ho com una linia de parades de tren i cada estació pertany a un enllaç, això m'ha agradat molt, fins i tot potser ho utilitzo per a la meva web.
No m'agrada: www.imaginarium.es
. hem sembla una pàgina desendreçada i on costa de trobar les coses.
. Els enllaços més importants estan d¡un color massa fosc que passa desapercebut, i les seus desplegaments són atapeits, massa abundants i amb les lletres molt petites.
.Als marges de la pàgina hi ha massa publicitat que distreu
sábado, 26 de diciembre de 2009
John Cage
John Cage es considera una de les figures més representatives de la música contemporània. No tan sols se’l coneix per la seva música, sinó que una part molt important, podríem dir imprescindible de l’obra de Cage és la filosofia que romana a cadascuna de les seves obres.
Cage va néixer a Estats Units l’any 1912. Estudià a Los Angeles i més tard va anar a la Universitat de Pomona a Claremonte. Va començar a viatjar per Europa i va dedicar-se a estudiar Art, Música, Arquitectura, Poesia, Pintura... podríem considerar que va tenir uns estudis molt polifacètics dins el camp de les arts. Pel que fa a la música, Cage va tenir una educació molt formal , clàssica i estrica, i curiosament en la seva obra personal ell va optar ben bé pel contrari. Considerava que l’art havia d’obrir-se al món, innovar i trencar amb les barreres de lo establert i correcte. Deixar de voler fabricar sobre els gustos de l’espectador i valorar més la part creativa en la qual el públic podia tenir un paper molt important.
Una frase de John Cage que ens podria ajudar una mica més a entendre la seva obra: “La música que prefiero, incluso más que la mía, es la que escuchamos cuando estamos en silencio.” (J. Cage).
Cage treballava molt sobre els sons no intencionats, aquells que es produïen sense haver estat elaborats prèviament (com normalment passa amb la música, és creen unes partitures per a ser interpretades) sinó que ell experimentava amb sons que es produïen en aquell mateix moment.
Això ho podem veure molt clarament en una de les seves obres: L’anarquia del silenci, també coneguda com 4’33. Aquesta obra consisteix en una partitura de 4 minuts i 33 segons de silenci.
Una altre obra de Cage és la del piano preparat. Aquesta peça consisteix en la preparació prèvia d’un piano introduint-li objectes a les cordes ( claus, caragols, gomes..) deformant així el seu so i creant el naixement de sons nous en un instrument clàssic.
Un altre de les inquietuds de Cage va ser la creació de la música a parit de l’Atzar, a partir del llibre xinès I ching deixant que fos fruit de l’atzar, el tempo, l’escala, el to... tot era triat a partir de l’atzar ajudant-se d’aquest llibre.
Cal destacar també de Cage que també va experimentar molt amb la música electrònica, podríem dir que va ser un dels seus creadors.
Cage va ser seguidor de molts però també molt criticat i incomprès en la seva època, molts no entenien la seva innovació, la trencada amb els esquemes de la música clàssica fins a les hores. A hores d’ara encara hi ha gent que no entén Cage...
Hem de veure que darrere d’aquesta persona i darrere de cadascuna de les seves obres hi ha una filosofia molt gran, i les sensacions i provocacions que volia les va aconseguir, es va arriscar a tirar tot això endavant fins al final i fer un creació pròpia molt rellevant.
Cage va néixer a Estats Units l’any 1912. Estudià a Los Angeles i més tard va anar a la Universitat de Pomona a Claremonte. Va començar a viatjar per Europa i va dedicar-se a estudiar Art, Música, Arquitectura, Poesia, Pintura... podríem considerar que va tenir uns estudis molt polifacètics dins el camp de les arts. Pel que fa a la música, Cage va tenir una educació molt formal , clàssica i estrica, i curiosament en la seva obra personal ell va optar ben bé pel contrari. Considerava que l’art havia d’obrir-se al món, innovar i trencar amb les barreres de lo establert i correcte. Deixar de voler fabricar sobre els gustos de l’espectador i valorar més la part creativa en la qual el públic podia tenir un paper molt important.
Una frase de John Cage que ens podria ajudar una mica més a entendre la seva obra: “La música que prefiero, incluso más que la mía, es la que escuchamos cuando estamos en silencio.” (J. Cage).
Cage treballava molt sobre els sons no intencionats, aquells que es produïen sense haver estat elaborats prèviament (com normalment passa amb la música, és creen unes partitures per a ser interpretades) sinó que ell experimentava amb sons que es produïen en aquell mateix moment.
Això ho podem veure molt clarament en una de les seves obres: L’anarquia del silenci, també coneguda com 4’33. Aquesta obra consisteix en una partitura de 4 minuts i 33 segons de silenci.
Una altre obra de Cage és la del piano preparat. Aquesta peça consisteix en la preparació prèvia d’un piano introduint-li objectes a les cordes ( claus, caragols, gomes..) deformant així el seu so i creant el naixement de sons nous en un instrument clàssic.
Un altre de les inquietuds de Cage va ser la creació de la música a parit de l’Atzar, a partir del llibre xinès I ching deixant que fos fruit de l’atzar, el tempo, l’escala, el to... tot era triat a partir de l’atzar ajudant-se d’aquest llibre.
Cal destacar també de Cage que també va experimentar molt amb la música electrònica, podríem dir que va ser un dels seus creadors.
Cage va ser seguidor de molts però també molt criticat i incomprès en la seva època, molts no entenien la seva innovació, la trencada amb els esquemes de la música clàssica fins a les hores. A hores d’ara encara hi ha gent que no entén Cage...
Hem de veure que darrere d’aquesta persona i darrere de cadascuna de les seves obres hi ha una filosofia molt gran, i les sensacions i provocacions que volia les va aconseguir, es va arriscar a tirar tot això endavant fins al final i fer un creació pròpia molt rellevant.
viernes, 18 de diciembre de 2009
Crítica: El Llac de les Mosques (Sol Picó) .
El llac de les mosques és el títol de l’últim espectacle de dansa contemporània de la Sol Picó. L’espectacle explicava una mica la història de la Blancaneus, de com sembla tot de maco quan va començar a viure al palau i com el pas del temps va canviant la manera de veure les coses, ara ja no es aquella nina maca…
L’espectacle simulava un concert de Rock on els 4 musics dalt d’escena entraven dintre del joc i no només tocaven sinó que també interpretaves i tenien un paper dins de l’obra. Quan normalment se sol separar músics i actors/ballarins.
Com ha espectadora se m’ha fet una mica estrany, hi havia moments en que pensava que no sabia el que estava veient, es perdia el fil de l’obra, d’altres en que m’agradava molt el que veía encara que no ho entengués i desprès ja vaig començar a interpretar-ho des de un punt de vista personal el que podia estar dient allò per a mi.
Penso que la tècnica era molt bona tot i que no entenc gaire de dansa contemporània però al estar el dia d’avanç a la màster class amb la Sol Picó i el Valentí vaig poder veure que es una cosa molt tècnica i a l’hora molt lliure d’interpretar. Tot i com ja he dit que la tècnica era molt bona (les puntes hem van deixar al•lucinada) la interpretació a l’hora de ballar era nul•la tan era si amb els moviments volien representar que era algo maco o s’estaven barallant. Aquest aspecte hem va deixar molt “a fora” del que passava a escena, no hem va ser emotiu.
Vull destacar la gran cohesió que penso que tenien els dos ballarins, es notava que hi havia hagut un treball previ molt important i s’entenien molt bé.
El que hem va semblar molt bona idea el final, la participació del públic i el missatge que hem va donar de com pot canviar la vida d’una persona que la seva dedicació es ballar, si es queda en estat paralític…
L’espectacle simulava un concert de Rock on els 4 musics dalt d’escena entraven dintre del joc i no només tocaven sinó que també interpretaves i tenien un paper dins de l’obra. Quan normalment se sol separar músics i actors/ballarins.
Com ha espectadora se m’ha fet una mica estrany, hi havia moments en que pensava que no sabia el que estava veient, es perdia el fil de l’obra, d’altres en que m’agradava molt el que veía encara que no ho entengués i desprès ja vaig començar a interpretar-ho des de un punt de vista personal el que podia estar dient allò per a mi.
Penso que la tècnica era molt bona tot i que no entenc gaire de dansa contemporània però al estar el dia d’avanç a la màster class amb la Sol Picó i el Valentí vaig poder veure que es una cosa molt tècnica i a l’hora molt lliure d’interpretar. Tot i com ja he dit que la tècnica era molt bona (les puntes hem van deixar al•lucinada) la interpretació a l’hora de ballar era nul•la tan era si amb els moviments volien representar que era algo maco o s’estaven barallant. Aquest aspecte hem va deixar molt “a fora” del que passava a escena, no hem va ser emotiu.
Vull destacar la gran cohesió que penso que tenien els dos ballarins, es notava que hi havia hagut un treball previ molt important i s’entenien molt bé.
El que hem va semblar molt bona idea el final, la participació del públic i el missatge que hem va donar de com pot canviar la vida d’una persona que la seva dedicació es ballar, si es queda en estat paralític…
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
