Autorretrat de Poe

Per fer aquest autorretrat me bassat en el conte de "El Barril del Amontilado", en una escena molt
concreta, quan un perssonatge guia a un altre per uns passadissos subterranis
fent veure que van a buscar un vi, peró en veritat vol benjar.se d'ell i
matar-lo. Per matar-lo l'arracona i li construeix una paret de maons devant
seu, allà queda aillat. Tindrà una mort lenta.
He volgut captar la sensació d'angoixa i por que té aquesta persona allà dintre.
I també podem veure la immatge de la boca com el lloc on es troba aquesta persona. passadis... fosc...

Ha plogut Poe!

La veitat és que en un principi no paraven de venirme imatges al cap però totes hem semblaven habituals i convencionals...
Semblava que al final començava a optar per les màscaras... una mascara de perfil a l'esquerra de la imatge en primer plànol i darrere un pasissatge on aparegues un abre que està a la riera de Caldes molt maco sesne fulles i amb moltes branques.
Desprès vaig tenir la idea d'una sala buida amb les parets molt altes i una finestra molt gran on m'assentaria jo d'esquenes amb els cabells deixats anar i un bestit negre. La meva idea era fer-ho en un convent de Caldes que ara han tancat, i vaig anar i em va ser impossible entar, estava tancat i ballat.
Cap de les idees hem convencia gaire.. així que hem vaig dedicar a llegir coses de Poe haviam si m'inspirava. Vaig enrecordarme d'un conte que havia llegit feia uns anys "El barril del Amontilado", vaig recordar que quan havia llegit aquell conte realment se m'havia remogut l'estomac... així que vaig decidir tirar endevant amb aquest conte.
Hi havia una escena que em commovia relament, hem feia sentir angoixa i mal estar, vaig obtar per retratar en una imatge aquesta sensació. Vaig pensar en una paret de maons amb un forat on es veiesin parts del cos "ofegades" finalment vaig decidir experimentar amb el meu propi cos, com un cos et pot provocar sensación i volent reflectir la meva sensació i la del personatge del conte del barril vaig treure la foto que tinc ara.

Fotos de la presentació del diari!

Fotografa: Alba Pèrez

Penjo nomès aquesta imatge perquè quedi constancia de que hem treballat,les altres les penjarè més endevant quan estiguin fets els retocs.

Tot un detall

Bé, ja la última foto d'aquest treball de textures!
Aquesta imatge és un a part en més detall de la imatge anterior, la màquina d'engrenatges rovellada.
És un plànol en picat. Fora de camp trobem laresta de la màquina i la paret al darrera.
Podem veure amb claretat les parts enfocades i les parts desenfocades, les mes properes a la càmara (costats).
El que em sembla més interesant d'aquesta foto són tots els colors que pot tenir el rovellat.

Engranages risueños..

Màquina rovellada i inutilitzada d'engranatges enganxada a la paret trobada en un escampat ple d'objectes de la R.U.
És un planol picat, la càmara està just a sobre de l'objecte. Un metre en vertical trobem runes (blocs de pedra).
Està composta per una m'aquina el primer plànol i al fons a un metre més o menys
En aquesta imatge podreim trobar molts polígons. Els colors serien una cosa molt interesant són material oxidats amb colors, veremlls, marrons, grocs a la màquina i blaus i grisos al terra i a la paret. Respecte a la llum l'obejcte central està tapat pel mes cos(podem veure la sombra) i la resta hi arriba la llum, a la banda esquerre més.

Artificial del natural

Aquesta imatge està feta a la R.U, és el terra amb pedres i plantes i al fons un tros de tel.
Té un enquadrament horitzoltal. És un planol una mica inclinat de detall. En la composició trobem unes plantes al front desenfocades i a terra unes pedres (enfocades).
La tela de d'arrere entra bé amb els colors de la foto perqué tambés es verda com algunes de les plantes.
l'efecte que hem dóna és que sigui una foto preparada previament i no és així.

Contra un muro puedes darte.. (J. de Palo)

Context: El context d'aquesta imatge és un objecte de ciment per a la construcció que estava tirat al terra de la R.U. És un plànol de detall en la diagonal de l'obecte. La composició està formada per 3 gruixos de ciment (dalt, mig, baix,) i el fons de la foto que podem veure l'espai en que estem fent la foto, una altre paret amb dibuixos. La llum és llum natural del dia, podem veure la part on està situada la foto (ombrivola) i la part del darrere de la imatge on hi toca molt la llum del sol, la part central també esta més iluminada. Fins i tot cap al darrere podem veure alguns rajod del sol.
Els colors del formigó estàn al voltant dels grisos, negres i blancs. A la paret del fons podem veure una paret pintada (desenfocada) de colors grocs, verd, blau i taronga.

p.d aquest titol de la imatge m'ha sudjerit a la cotidiana metàfora de tenir una paret devant, no adonarte'n i seguir endedant sense pendre precaucions ni canvis de sentit, ja que el visor de la imatge el primer que veu es el canto del ciment que pot xocar contra aquest.